Instruments rumberus: el cor del ritme

Quan entres a El Gat Rumberu, potser el primer que et fa somriure no són les lletres de les cançons, sinó el ritme que t’entra pels peus sense demanar permís. I aquest ritme no surt del no-res: té uns protagonistes molt clars. Avui parlem dels instruments de la rumba catalana, els autèntics culpables que no puguis estar-te quiet ni un minut.

Si ets curiós de mena, acompanya’ns en aquest recorregut per l’orquestra rumbera, des del mític “ventilador” fins als bongos que donen el toc picant. I si tens ganes, pots venir al nostre proper taller de percussió rumbera, que organitzem un cop al mes!

La guitarra: el ventilador que encén la festa

La guitarra espanyola és l’instrument rei de la rumba catalana. Però no qualsevol manera de tocar-la: parlem del famós “ventilador”. Aquest estil consisteix a combinar acords amb percussió feta sobre la mateixa caixa de la guitarra. És com si la guitarra fos, a la vegada, una bateria.

Aquesta tècnica va ser popularitzada per Peret, tot i que també es remunta a músics com El Pescaílla. El truc? Picar amb els dits o el palmell després de rascar les cordes, tot mantenint un ritme viu i constant. El resultat és tan potent que, fins i tot sense acompanyament, una sola guitarra pot omplir tota una plaça.

👉 Si vols veure-ho en directe, vine un dijous a la nit al bar. Tenim jam sessions obertes on tothom esta convidat fan volar el ventilador com ningú.

Les palmes: el batec del poble

Si la guitarra és el cor, les palmes són el pols. Són tan importants que, en una bona rumba, poden arribar a substituir la bateria. Les palmes rumberes es fan en patrons binaris o ternaris, depenent del ritme, i tenen una funció claríssima: fer comunitat.

Tothom pot fer palmes. No cal tenir res. I això és part de la màgia: la rumba no només es toca, es comparteix. Quan tot el públic acompanya amb les palmes, l’energia puja, es multiplica.

El calaix: l’afropercussió que va arribar per quedar-se

Encara que el cajón flamenc no sigui originari de Catalunya (ve del Perú i va ser introduït a Espanya pel mestre Paco de Lucía), s’ha fet un lloc importantíssim en la rumba moderna.

És una caixa de fusta on t’hi asseus a sobre i piques amb les mans. La seva funció és marcar el compàs base, amb sons greus (al centre) i aguts (als cantons). És com tenir una bateria compacta de butxaca. A més, és molt expressiu i permet canvis de ritme, improvisacions i molta connexió amb la resta de músics.

L’acordió: un toc d’aire fresc

L’acordió no és un instrument típic de la rumba tradicional, però ha guanyat protagonisme en les darreres dècades, especialment amb grups com La Troba Kung-Fú o Gertrudis.

Aporta melodia i un color molt especial, gairebé de festa major. Amb els seus sons sostinguts i el seu aire nostàlgic, combina perfectament amb la festa rumbera més urbana.

Bongos i congas: la percussió que fa suar

La rumba catalana té influències afrocubanes i caribenyes, i això es nota en la presència de bongos, congas i altres instruments de percussió llatina.

Els bongos donen un ritme ràpid, quasi nerviós, que et fa moure el cos. Les congas aporten profunditat i textura. Quan aquests dos treballen junts, la festa puja de nivell. Són ideals per crear clímax en les cançons, i molt útils per a jams o improvisacions.

Altres instruments que també hi tenen lloc

Tot i que els que hem mencionat fins ara són els més habituals, hi ha altres instruments que també han trobat espai dins la rumba:

• Baix elèctric: per donar solidesa i cos a les composicions modernes.

• Bateria: en formats de rumba-fusió o rumbes rockeres.

• Trompeta i saxòfon: presents en molts grups actuals, aportant un aire de festa tropical.

• Claus i güiro: per enriquir la percussió amb detalls rítmics.

La rumba és viva: els instruments també evolucionen

La rumba catalana no és una peça de museu: és viva, muta, s’adapta, es reinventa. I això també es veu en els instruments. Avui dia pots veure rumbes tocades amb:

• Loopers i pedals d’efectes

• Guitarres elèctriques amb toc rumber

• Bases electròniques

• Beatboxers fent de percussió humana

A El Gat Rumberu, ens encanta convidar artistes que juguin amb aquest equilibri entre el tradicional i el modern. Perquè el més important no és amb què toques, sinó com ho fas sonar i com fas sentir la gent.

Perquè el cor del ritme és comunitari

La rumba és ritme, sí. Però també és alegria compartida. Cada instrument, cada palmada, cada picada al cajón o al ventre de la guitarra, forma part d’un gran diàleg col·lectiu. No hi ha jerarquies: tothom és necessari, tothom és benvingut.

Així que la propera vegada que vinguis al bar i sentis aquella guitarra començar a ventilar, para l’orella… i deixa’t portar pel cor del ritme.