Les grans figures de la rumba

Si alguna vegada has entrat a El Gat Rumberu, ja saps que aquí la música no és només decoració: és la nostra ànima. I si parlem d’ànima, la rumba catalana en té per donar i vendre. Però, saps qui hi ha darrere d’aquest ritme que et fa picar de mans sense ni adonar-te’n? Avui et portem un viatge festiu i apassionat pels grans noms de la rumba catalana. Dels clàssics als moderns, aquest és el nostre homenatge als mestres del ventilador.

Peret: el rei de la rumba catalana

No es pot començar aquesta història sense dir ben fort: Peret és el pare. Nascut a Mataró el 1935 en una família gitana, Pere Pubill Calaf va revolucionar el panorama musical amb una barreja explosiva de flamenc, ritmes afrollatins i l’energia del carrer. El seu estil únic amb la guitarra –el famós “ventilador”– va marcar un abans i un després.

Cançons com Borriquito, Una lágrima o El muerto vivo són himnes que encara avui aixequen la moral a qualsevol. I sí, va representar Espanya a Eurovisió el 1974! Però més enllà de l’espectacle, Peret va dignificar la rumba i va fer que tothom la conegués arreu del món.

El Pescaílla: el pilar

Tot i que potser menys conegut pel gran públic, El Pescaílla (pare de Lolita, Rosario i Antonio Flores) és considerat un dels creadors originals de la rumba catalana. De fet, molts debaten si ell va començar abans que Peret. El seu estil era més suau, melòdic, i la seva influència en la música gitana barcelonina dels anys 50 i 60 va ser fonamental.

Gato Pérez: el rumberu intelectual

Nascut a l’Argentina però criat a Barcelona, Gato Pérez va agafar la rumba als anys 70 i li va donar una volta amb lletres més literàries i urbanes. El seu disc Romesco és una joia de la cultura catalana, i temes com La rumba de Barcelona o El ventilador formen part de la memòria col·lectiva.

El Gato va demostrar que la rumba podia parlar de la vida moderna, de les crisis, del barri, i seguir sent ballable. Va unir la sensibilitat poètica amb el ritme festiu.

Els hereus: Sabor de Gràcia, Ai Ai Ai, Muchachito…

Amb l’arribada dels anys 90 i 2000, la rumba catalana va agafar nova embranzida. Bandes com Sabor de Gràcia, liderada per Sicus Carbonell, han mantingut viu l’esperit de Peret amb noves produccions, col·laboracions i un missatge positiu i inclusiu.

Altres noms com Ai Ai Ai o Muchachito Bombo Infierno han portat la rumba a nous terrenys, barrejant-la amb rock, funk o reggae. El resultat? Nits llargues, concerts intensos i molta, molta festa.

Rumba fusa: La Pegatina, Gertrudis i companyia

En l’última dècada, la rumba s’ha fusionat amb tot el que se li ha posat per davant. Grups com La Pegatina, Gertrudis, La Troba Kung-Fú o Los Manolos han creat un estil híbrid, festiu i internacional.

Aquests grups potser no es consideren 100% rumbers, però beuen de la mateixa font. Utilitzen la guitarra ventilador, fan palmes i, sobretot, comparteixen la mateixa filosofia: fer ballar i emocionar.

Els nous rumberus

I què passa avui dia? Doncs que la rumba segueix ben viva! En petits bars com el nostre, en vermuts de diumenge, en places, casals, escoles i ràdios. Hi ha artistes nous que beuen del llegat i el porten al seu terreny. Alguns més flamencs, d’altres més pop, però tots amb el cor rumber.

Per què cal recordar-los?

Perquè sense ells no estaríem aquí. Perquè la rumba catalana no és només una música: és un relat de barri, de resistència, d’alegria i de convivència. És la banda sonora de molts estius, d’amistats i d’amors.

A El Gat Rumberu, cada cop que sona un acord, un ventilador o una lletra punyent, sabem que estem fent homenatge a aquests grans artistes.

Vols seguir descobrint més rumberus i rumberes? Segueix-nos al blog, a Instagram o, encara millor, vine i balla amb nosaltres!